dimecres, 13 d’agost del 2008

Un passeig per Bishkek

A mesura que anàvem caminant i adonant-nos que només feia unes poques hores que acabàvem d'arribar, el cansament s'apoderava de nosaltres.

Molta calor, molta. Els nostres cossets suats però desitjosos i sorpresos de conèixer aquest lloc han aguantat estoicament.

La ciutat és soviètica, encara sembla que siguem en aquells temps que, per alguns, foren millors. A l'estació encara veiem un mapa enorme de l'antiga URSS així com acabats curiosos de molts edificis que, orgullosos, ens mostren encara el falç i el martell com volent rescatar un què que no tornarà.

Molts kirguizos tenen una assemblança bàrbara amb peruans, hi ha gent que sembla treta del blog tinetsalperu.blogspot.com. La gent ens mira. Encara no sabem perquè, però turistes, no se'n veuen gaire. Només dir-vos que el policia de l'aduana avui de matinada, s'ens queda mirant i diu: perdó si em quedo mirant fixament però mai havia vist un espanyol cara a cara, només els havia vist per TV així ballant... brutal!

És difícil descriure la ciutat després de patejar-la només durant un dia, però de moment podem afirmar que és molt apta per a sovietòfils. Feu-vos-en una idea, aquí van un parell de fotos:




2 comentaris:

Dr Infierno ha dit...

Otro blog Sr. Vittro??? Va usted a monopolizar el blogger. Me alegro que esté bien (hot, pero bien). Espero su crónica del tren (qué claustrofóbico, por Dior).Yo en Bcn de nuevo.

Unknown ha dit...

Senyor Infierno, voste per aqui,kin honor!... jo nomes vull monopolitzar la cinquena esperanc,a del baluart, i si ho he de fer a traves de blogs, doncs amb els blogs :)
Ens veiem la setmana que ve o que?